Quan pensem i parlem de líders, de seguida ens venen al cap personatges com Hitler, Henry Ford, John F. Kennedy o Winston Churchill, però el líder no sempre ha d’estar relacionat amb grans fets o descobriments, no sempre aconsegueix el seu objectiu inicial. Aquest és el cas del líder que ha obert el nostre bloc.
Al 1914, Ernest Shackleton, juntament amb un grup d’aventurers i mariners, va partir amb rumb a l’Antàrtica amb l’objectiu de creuar a peu el continent.
Desprès d’una travessia cap a l’Antàrtica relativament còmode, Shackleton i el seu grup es van veure atrapats pel gel. El mar es va congelar abans del previst i el gel va empresonar el seu vaixell i va acabar destruint-lo.
El que havia de ser una expedició per travessar un continent inhòspit, es va convertir en la major gesta de supervivència d’un grup coneguda fins el moment. Aquesta gesta va tenir un clar protagonista, el propi Shackleton, que es va convertir en un model a seguir. Mai va aconseguir el seu objectiu. Però va fer quelcom més important: la seva proesa va ser ensenyar-nos com convertir un fracàs en un èxit rotund i com mantenir el lideratge en una situació així.
Com creus que Shackleton va mantenir el seu lideratge en el fracàs? Veiem-ne algunes claus:
- Quan va encallar el vaixell, Shackleton sabia que el seu objectiu de creuar el pol seria impossible. Va analitzar la situació i va assumir la realitat en la que es trobaven.
- Va re-dissenyar el seu objectiu: aquest ja no era creuar el continent a peu. El seu objectiu seria retornar sans i estalvis a tots i cadascun dels integrants de l’expedició.
- Va donar instruccions clares als seus companys. Els va transmetre seguretat i confiança en tot moment. Va estar-ne pendent i en va escoltar les demandes.
- Va establir tot un sistema d’oci i activitats per mantenir l’ànim i la moral del grup. Carreres de trineus, competicions de tall de cabell, futbol, tot valia amb tal de que el grup pogués abstreure’s del fet de que estaven aïllats i abandonats en mig d’un terrible desert glaçat.
- No va defallir mai... Va persistir i va confiar sempre que se’n sortirien. “Ho he aconseguit. Maleït Ministre de Marina... No s’ha perdut ni una vida i hem travessat l’infern” – Ernest Shackleton.
Crec que el líder , a més de confiança, respecte i fortalesa ens han d'aportar alguna cosa més perquè el valorem, el reconeixem... potser és que el necessitem perquè és capaç de fer coses que nosaltres no ens atrevim?... I si ens atrevíssim?...
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb tu Ita. Crec que tots tenim aquella por, incertesa, pànic... en no saber com fer-ho i per això , moltes vegades no ens donem l'oportunitat d'equivocar-nos. Tal com dius, ens hem d'atrevir a intentar-ho!
ResponElimina