Tot just ahir parlàvem de les grans possibilitat que ens pot aportar el treball en equip, però quin és el seu concepte. Com apunten Johnson,D., Johnson R., i Smith, K (1991), el treball en equip es fonamenta en la consecució d’un objectiu comú mitjançant un intercanvi que comporta treball individual i col•lectiu. Cal que hi hagi, un objectiu comú amb benefici per a cadascun dels components i amb una necessitat de cohesió interna del conjunt.
És fàcil però sentir que hom diu: “amb aquest tipus de treball podrem veure les dots de lideratge d’aquest o aquella persona”. Com és que contínuament cerquem en aquests treballs la figura del líder?, Què passa amb la figura de la cooperació, el treball conjunt i comunitari?
Ja fa temps Plenchett-Brrissonent (cita per Juandó, J., 2009) apuntava a la problemàtica entre la necessitat i el desig del treball en grup i el grau d’elaboració o d’integració de les eines existents per posar-ho en pràctica...És aquets desfasament allò que explica el malestar que pesa sobre el treball en equip i la seva menor eficiència..”
Tal i com apunta Pujolàs, P., i així o posava sobre la taula la nostra companya Yolanda, organitzar la classe, o altres organitzacions, de forma cooperativa no és una cosa fàcil; de vegades apareix com un somni pretendre que en un grup amb tensions, rivalitats, exclusions, etc., els alumnes, en equips reduïts, s'ajuden uns als altres a aprendre el que el professorat els
ensenya. El grup classe ha de deixar de ser una simple «col•lectivitat» (una simple suma d'individus) ha de passar a ser una petita «comunitat». Aquesta, comença a ser-ho en el moment que els que la formen s'interessen uns per als altres; s'adonen que hi ha un objectiu que els uneix –aprendre els continguts – i que aconsegueixen aquest objectiu més fàcilment si
s'ajuden uns als altres.
Així doncs la possibilitat del que des d’un temps ençà està tant de moda, el treball en equip, el Team Buiding cal que sigui tractat des de la perspectiva més comunitària de l’activitat i no tant des de la recerca del lideratge vertical. Com ens apunta Henry Mintzberg parlant de Communityship, el lideratge, aquí, es converteix en part de la síndrome de la individualitat que està escombrant el món i soscavant les organitzacions, en particular, i les comunitats en general. El que ha de desaparèixer és la vareta màgica de la persona com la solució als problemes del món. Cadascú de nosaltres som la solució als problemes del món, tots nosaltres, treballant en concert.
Aquí podreu trobar un parell d’enllaços d’activitats per el treball en equip; team building; outdoor trainning.
És fàcil però sentir que hom diu: “amb aquest tipus de treball podrem veure les dots de lideratge d’aquest o aquella persona”. Com és que contínuament cerquem en aquests treballs la figura del líder?, Què passa amb la figura de la cooperació, el treball conjunt i comunitari?
Ja fa temps Plenchett-Brrissonent (cita per Juandó, J., 2009) apuntava a la problemàtica entre la necessitat i el desig del treball en grup i el grau d’elaboració o d’integració de les eines existents per posar-ho en pràctica...És aquets desfasament allò que explica el malestar que pesa sobre el treball en equip i la seva menor eficiència..”
Tal i com apunta Pujolàs, P., i així o posava sobre la taula la nostra companya Yolanda, organitzar la classe, o altres organitzacions, de forma cooperativa no és una cosa fàcil; de vegades apareix com un somni pretendre que en un grup amb tensions, rivalitats, exclusions, etc., els alumnes, en equips reduïts, s'ajuden uns als altres a aprendre el que el professorat els
ensenya. El grup classe ha de deixar de ser una simple «col•lectivitat» (una simple suma d'individus) ha de passar a ser una petita «comunitat». Aquesta, comença a ser-ho en el moment que els que la formen s'interessen uns per als altres; s'adonen que hi ha un objectiu que els uneix –aprendre els continguts – i que aconsegueixen aquest objectiu més fàcilment si
s'ajuden uns als altres.
Així doncs la possibilitat del que des d’un temps ençà està tant de moda, el treball en equip, el Team Buiding cal que sigui tractat des de la perspectiva més comunitària de l’activitat i no tant des de la recerca del lideratge vertical. Com ens apunta Henry Mintzberg parlant de Communityship, el lideratge, aquí, es converteix en part de la síndrome de la individualitat que està escombrant el món i soscavant les organitzacions, en particular, i les comunitats en general. El que ha de desaparèixer és la vareta màgica de la persona com la solució als problemes del món. Cadascú de nosaltres som la solució als problemes del món, tots nosaltres, treballant en concert.
Aquí podreu trobar un parell d’enllaços d’activitats per el treball en equip; team building; outdoor trainning.
Lluís, estic molt d'acord amb el que dius: hem de fomentar més el treball cooperatiu i mostrar tots els seus avantatges. De fet, no ha de ser tant difícil: és tant gratificant treballar amb grup i aprendre dels altres! Gràcies per l'enllaç
ResponEliminaPasar a ser una pequeña comunidad donde nos interesemos unos por otros implica dejar de lado la individualidad (el ego), que caracteriza a nuestra sociedad. Por otro lado esta idea de comunidad trae consigo la práctica de la humildad para ponernos al servicio del otro, es decir; interesarnos por los demás. No es cosa fácil como decía nuestra compañera Yolanda y como lo reafirmas tú mismo. Vivir y trabajar como una pequeña comunidad nos llevaría muy lejos y hacia un verdadero cambio. Me recuerda a las primeras comunidades cristianas.
ResponElimina