Un només s'en recorda de la vida de tres tipus de professors: els que el van sensibilitzar amb unes classes brillants i el van ajudar a ser persona; els que el van fer riure amb les seves anècdotes i contes… i els que li van amargar la vida amb les seves sortides en falç. De la resta, fins als seus noms els oblidem. Van ser fantasmes que van passar sense deixar petjada.
Mark Thachary serà dels primers. És un enginyer electrònic que va a exercir per primera vegada com a docent. És negre i arriba a un col·legi de blancs en una època on el racisme està en tot el seu auge.Estem a North Quay, un suburbi de Londres. Thachary és serè, equànime i posseïdor d'una gran dignitat. Les coses per a ell no són fàcils. Els seus alumnes són nois amb carència d'afecte, d'acompanyament i se'ls ha tractat sempre com a nens malcriats.
Quan Thachary coneix aquesta penosa realitat, decideix aplicar la seva pròpia tècnica i llavors acudim a una guerra d'emocions i de sentiments oposats, de tolerància i de resistència, només mitjançant la qual és possible triomfar en qualsevol tasca difícil.James Clavell, un australià que va passar la meitat de la segona guerra mundial en un camp de concentració japonès, i qui després, nacionalitzat en els EUA, es convertiria en un acreditat dramaturg, novel·lista, guionista, productor i director, i és el responsable d'aquesta notable pel·lícula, que tracte un tema candent que no ha perdut gens d'actualitat.
Les escoles continuen plegades pel vandalisme i la pressió psicològica des de tots dos bàndols (docents i alumnes). Se segueix exterminant somnis i transmetent falses esperances. S'ensenya sense exemple i s'és mestre sense vocació. Se segueix creient que és en l'escola on es formen els nens, mentre que l'educació en la llar s'abandona per complet. S'assumeix com a mètode la memorització, però no s'ensenya a pensar ni a investigar. El tedi i el fastig són les emocions de cada dia i el dia es fa llarg, cada vegada més llarg, fins que per fi sona la gloriosa campana que autoritza la sortida.
Sidney Poitier es comporta lúcid i precís en el difícil rol del mestre que sembla tenir-ho tot en contra seva. Abans, en “Semmilla de Maldad”, una altra brillant història sobre les escoles que dirigí Richard Brooks, ell era l'alumne difícil. Ara assumeix la tasca de ser ell el mestre, fidel al seu objectiu de dignificar, amb la seva obra, als homes de la seva raça. I Mark Thachary es converteix en un professor exemplar que hauria de ser considerat com una petita llum per al canvi que encara espera l'educació d'avui. “
"Rebel·lió a les aules” és una pel·lícula necessària. La seva història cal recordar-la.
M'agradaria acabar aquesta crítica dient: “L'educació és aquella habilitat per extreure la grandesa que posseeix cada ésser humà”.
En aquesta pel·lícula s'hi poden observar qüestions molt diverses que ens resulten de gran ajuda per analitzar el lideratge. Es contemplen relacions tenses i difícils entre alumnes i mestres, situacions complicades, al límit on, quasi bé sempre, el mestre es quedarà en silenci davant d'alguna amenaça. Existeixen molts perfils d'alumnes que actualment podem veure reflectits en les nostres aules. L'adolescent rebel i gens aplicat però molt intel·ligent, la noia rebel que en el fons ho és simplement per no desentonar en el grup, el mestre de color que el seu difícil passat ho ha convertit en el tipus dur que és però que comprèn i coneix als seus alumnes millor que ningú perquè segurament ell també va ser en el seu moment un rebel igual o pitjor que ells de qualsevol barri marginal d'una ciutat. Tots aquests personatges i molts uns altres, creen situacions en la pel·lícula que la fan única, encara que se sembli a moltes altres de temàtica similar. El tipus de lideratge que s'hi observa en aquesta pel·lícula és divers. Podem contemplar un lideratge segons els autors Robert Blake i Jane Mouton, en el qual el mestre observa la realitat que l'envolta i aplica diferents estratègies orientades als beneficis i a les relacions humanes. Segons aquesta intervenció, el perfil del líder (Sidney Poitier) és participatiu, efectiu, sociable, amb uns valors humans molt consolidats. A més a més també s'hi observa la teoria de Mc. Gregor en el qual es contraposa el model tradicional amb els interessos de cadascú dels alumnes ja que aquests tenen alguna predisposició vers el canvi. Juntament amb aquest model, Covey fa referència als set hàbits per un canvi de conducta basats en l'efectivitat. Tots els alumnes necessiten una redirecció a nivell de comportament que posteriorment els ajudarà en les seves futures relacions i aspiracions personals. Però també Paul Goal de House ens parla de la motivació. Aquest lider motiva als seus alumnes per tal que modifiquin la seva conducta i els provoca un canvi de perspectives molt important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada