divendres, 1 d’abril del 2011

El Lideratge a la revista ESCOLA CATALANA




En el nou número d’ESCOLA CATALANA, el primer de l’any, s'aborda la qüestió del lideratge com un element clau per al canvi educatiu, tant a nivell de centres com, en general, de sistema.
Adonar-nos de la importància que té el lideratge als diferents nivells de l’educació (a l’aula, al centre, al sistema); concebre el mestre, el professor/a, com un referent (és a dir, un líder) per als alumnes. Analitzar quins són els reptes importants en aquest àmbit que té pendents el nostre sistema educatiu... 



Aqui teniu l'enllaç per poder consultar tots els articles de la revista
http://www.omnium.cat/ca/escola-catalana/lideratge-educatiu_568.html

dimarts, 29 de març del 2011

La carpa del liderazgo

Las más recientes investigaciones realizadas por Jack Zenger y Joseph Folkman demuestran que todos tienen la posibilidad de convertirse en líderes. Los resultados del estudio se encuentran en el libro "El líder extraordinario”. Ellos nos explican cómo es posible desarrollar el liderazgo en la gente, mediante un modelo que permite a las organizaciones potenciar los talentos de sus empleados.

Para describir el liderazgo, Zenger y Folkman utilizan como modelo la analogía gráfica de una "carpa" y la consideran como la estructura de cada persona. Los pilares de la carpa son las fortalezas clave para el desarrollo del liderazgo y son los cinco siguientes:

  1. Carácter; es el pilar central de la efectividad como líder. Entre más honesto y clara sea la persona, tendrá más estima y respeto por parte de sus colaboradores. .enmarcado en ser tenaz y no rendirse porque algo es difícil, tener estabilidad emocional, ajustándose con rapidez a los entornos cambiantes.
  2. Capacidad Personal; hace referencia a las habilidades emocionales y técnicas de un líder. Esta fortaleza incluye las aptitudes relacionadas con el direccionamiento estratégico de la organización, como la capacidad para resolver los problemas adecuadamente, el manejo de las relaciones con el equipo de trabajo, el poder de innovación, el aprendizaje y la resistencia emocional entre otras.
  3. Enfoque en Resultados; es la capacidad de estar motivado por los resultados, establecer metas exigentes y tomar la iniciativa. Estos resultados deberán ser equilibrados y sostenidos.
  4. Habilidades Interpersonales; este pilar, junto con el carácter, es el que más soporte le da a la carpa. Esta fortaleza diferenciadora le permite al líder ser capaz de influir positivamente en las personas, motivándolas a mejorar su desempeño de manera colaborativa y desarrollando su talento y el de los demás.
  5. Liderar para el cambio; un verdadero líder no espera que los cambios e innovaciones lleguen del presidente o los directivos de la compañía, sino que se preocupa por dirigir a las personas en la búsqueda de nuevas metas y hacia el mejoramiento en su desempeño. Para esto, desarrolla una perspectiva estratégica, promueve el cambio y conecta al grupo con el mundo externo.
Zenger y Folkman ponen énfasis al decir que la mejor manera de montar la carpa es fijar los pilares hacia el cielo y no tratar de levantar el trozo de lona caído con un solo pilar. Y comienzan a elaborar una serie de combinaciones poderosas entre los diferentes atributos del liderazgo para crear fortalezas múltiples, llamadas competencias compañeras o amigas que se colaboran entre sí para potenciarse.

Fuente


dilluns, 28 de març del 2011

De líder a líder


Peter Drucker: "hacer efectivas las fortalezas de la gente e irrelevantes sus debilidades". Amb aquesta sentència vull animar a tothom qui cregui amb ell/a mateix/a, amb els seus ideals...i vulgui fer transformar alguna cosa l’animo a fer-ho ja que tots posseïm quelcom que ens fa diferents i únics. Siguem capaços de treure-ho cap a l’exterior i mostrar-ho a la resta per tal que modifiquem el què tenim. "Si no podemos poner fin a nuestras diferencias, contribuyamos a que el mundo sea un lugar apto para ellas" de Mahatma Ganhi.

El líder bo serà aquell qui acceptarà la diveristat i farà que convisquin les diferències tot intentant que aquestes no perjudiquin ni s'interposin en la presa de qualsevol decisió.

Aquí teniu un llibre que penso que pot ser interessant a l’hora de saber quina és la tasca d’un líder. Aquesta obra és un recull de diferents articles redactats per autors tant concurrents com Steven Covey, Peter Drucker, Kevin Kelly, Warren Bennis, entre d’altres, els quals escriuen diferents perspectives sobre quin és el pensament actual del lideratge.


diumenge, 27 de març del 2011

Preludio del liderazgo

Benjamin Zander, es director de la Orquesta Filarmónica de Boston desde 1979 y miembro del Conservatorio de Nueva Inglaterra desde 1967. Gracias a su pasión por la música clásica nos transmite su visión y nos deja un claro ejemplo del modelo comunicativo del líder.




“[…] Un número asombroso de personas creen que son sordas a la música. […] En realidad no puedes ser sordo a la música, nadie es sordo musicalmente. […] todos tenemos un oído fantástico. […] Una de las características de un líder es que no duda por un momento de la capacidad de las personas que dirige. […]”

Si todos compartimos la misma naturaleza humana (cuerpo, mente y espíritu), podemos afirmar entonces; que nuestra constitución es la misma aquí, en EEUU y en el pueblito más recóndito de la sierra peruana. ¿ Qué sucede entonces con nuestras capacidades? Sabemos verdaderamente de qué somos capaces?; ¿por qué muchas veces no logramos alcanzar el máximo de nuestro potencial?... ¿Será que nos rendimos antes de tiempo? o ¿quizás es cuestión de elección?

“[…] el director de una orquesta, no produce ningún sonido […] Su poder depende de su habilidad de hacer poderosas a otras personas. […] ”

Cuando Benjamin Zander dice "hacer poderosas a otras personas", se refiere a la habilidad que tiene el líder para extraer lo mejor de cada ser humano, para extraer ese potencial o talento que posteriormente se verá reflejado no solo a nivel individual, sino también organizacional.

Pensamiento positivo, alineamiento, empowerment, confianza, fluidez, visión, buena comunicación, feedback, son algunos de los mensajes implícitos y explícitos en esta conferencia.

divendres, 25 de març del 2011

El paper dels docents com a líders


Quines capacitats o qualitats creiem que ha de tenir un professor per actuar tal i com es diu avui en aquesta noticia al diari ARA?




BARCELONA. Generar expectatives altes i aconseguir que els alumnes les assumeixin com a possibles i com a pròpies és un dels punts bàsics que posa sobre la taula la fundació Empieza por Educar a l’hora de defensar que no hi ha cap alumne incapaç d’assolir èxits escolars i que, per tant, amb una estratègia pedagògica adequada i molta perseverança el fracàs es podria reduir a zero. Així ho explica el seu director general, Javier Roglá,que d’entrada considera fonamental acabar amb la divisió “massa estesa” entre alumnes bons i dolents i remarca la
capacitat transformacional del professor a través de la motivació, les expectatives generades, la planificació i la perseverança: “El professor ha d’actuar com un líder en qualsevol context social”.
El programa de la fundació es basa en el model nord-americà Teach For America i s’articula en cinc punts bàsics que pot desenvolupar el professor –amb el suport de tots els altres condicionants que afecten l’alumne, com ara la família– per aconseguir un grau de motivació adequat en el conjunt del grup. El primer punt és marcar les expectatives, deixar clar què és el que s’espera dels alumnes en conjunt. Han de ser, com explica Roglá, “fites ambicioses però quantificables”. El següent pas és que tant els alumnes com les seves famílies assumeixin els objectius com a propis, que els vegin factibles i que tinguin ganes d’assolir-los.
A partir d’aquí, agafa força la planificació. “Cal dissenyar un itinerari perquè l’alumne sàpiga què haurà de fer durant el curs i en quin nivell es troba en cada moment”, apunta Roglá per explicar els punts tres i quatre. Finalment, el model posa èmfasi en la insistència: insistir tant com calgui,ja sigui a través de més hores de repàs o de l’estudi de les condicions concretes de cada alumne, entre altres factors. MARIA ORTEGA

dijous, 24 de març del 2011

El treball en equip. Buscant el líder?


Tot just ahir parlàvem de les grans possibilitat que ens pot aportar el treball en equip, però quin és el seu concepte. Com apunten Johnson,D., Johnson R., i Smith, K (1991), el treball en equip es fonamenta en la consecució d’un objectiu comú mitjançant un intercanvi que comporta treball individual i col•lectiu. Cal que hi hagi, un objectiu comú amb benefici per a cadascun dels components i amb una necessitat de cohesió interna del conjunt.
És fàcil però sentir que hom diu: “amb aquest tipus de treball podrem veure les dots de lideratge d’aquest o aquella persona”. Com és que contínuament cerquem en aquests treballs la figura del líder?, Què passa amb la figura de la cooperació, el treball conjunt i comunitari?
Ja fa temps Plenchett-Brrissonent (cita per Juandó, J., 2009) apuntava a la problemàtica entre la necessitat i el desig del treball en grup i el grau d’elaboració o d’integració de les eines existents per posar-ho en pràctica...És aquets desfasament allò que explica el malestar que pesa sobre el treball en equip i la seva menor eficiència..”
Tal i com apunta Pujolàs, P., i així o posava sobre la taula la nostra companya Yolanda, organitzar la classe, o altres organitzacions, de forma cooperativa no és una cosa fàcil; de vegades apareix com un somni pretendre que en un grup amb tensions, rivalitats, exclusions, etc., els alumnes, en equips reduïts, s'ajuden uns als altres a aprendre el que el professorat els
ensenya. El grup classe ha de deixar de ser una simple «col•lectivitat» (una simple suma d'individus) ha de passar a ser una petita «comunitat». Aquesta, comença a ser-ho en el moment que els que la formen s'interessen uns per als altres; s'adonen que hi ha un objectiu que els uneix –aprendre els continguts – i que aconsegueixen aquest objectiu més fàcilment si
s'ajuden uns als altres.
Així doncs la possibilitat del que des d’un temps ençà està tant de moda, el treball en equip, el Team Buiding cal que sigui tractat des de la perspectiva més comunitària de l’activitat i no tant des de la recerca del lideratge vertical. Com ens apunta Henry Mintzberg parlant de Communityship, el lideratge, aquí, es converteix en part de la síndrome de la individualitat que està escombrant el món i soscavant les organitzacions, en particular, i les comunitats en general. El que ha de desaparèixer és la vareta màgica de la persona com la solució als problemes del món. Cadascú de nosaltres som la solució als problemes del món, tots nosaltres, treballant en concert.
Aquí podreu trobar un parell d’enllaços d’activitats per el treball en equip; team building; outdoor trainning.

En Pep ens parla: "Com a gestor o líder?"

Als meus jugadors, els demano allò que poden fer perquè , primer de tot, se sentin segurs de sortir al camp… Cal aconseguir que els que els demano ho puguin fer durant setanta partits i a sobre que se sentin còmodes fent-ho. Mai no he demanat a un jugador cap cosa que no pugui fer .La meva feina es gestionar… Quan no treus un jugador al camp aquest et diu “Tu vols aquell i no em vols a mi.”Al final tot es redueix a sentir-se estimat. Ells entenen que jo no els vull contínuament, són dinou o vint , en deixo deu sense jugar. És un drama. Per això s’acostuma a entrenar en períodes de cinc anys, perquè ni ells m’aguantaran ni jo els aguantaré a ells.
Llegueix l'entrevista del Banc de Sabadell