Ken Robinson

PART 1

PART 2

Sir Ken Robinson planteja de manera entretinguda i commovedora la necessitat de crear un sistema educatiu que nodreixi la creativitat.

Què és el que valora la nostra societat? Com qualifiquem a les persones: per la seva ocupació, per la seva posició social, pel seu poder, pel seu prestigi, etc.? Què tenim en els nostres caps com la imatge de l'èxit?

Crec que gran part de les nostres possibles respostes està determinada per la cultura de consum, els models que proposen com a desitjables a l'abundància econòmica i material, i l'èmfasi (que arriba a ser obsessiu) en la productivitat i l'eficiència.

Tot això es reflecteix als programes escolars, en la mateixa matrícula i programes d'estudis que ofereixen les institucions educatives. En ocasions ja no es tracta d'impartir coneixement, i molt menys d'impulsar una formació total de l'ésser humà, sinó que el sistema complet es formula d'acord a cert model econòmic on l'humà explica molt poc: L'important és la productivitat i les demandes del mercat. Mentre el tenir recursos materials per viure i el tractar sempre de fer millor les coses tenen la seva importància, les dimensions de l'ésser humà no haurien de ser reduïdes a aquests factors. I és precisament aquesta reducció la que opera quan es deixen de costat els aspectes creatius no productius (en el sentit econòmic) de les persones.

(Realitzat per Annabel Fontanet i Maria Canamassas)