diumenge, 10 d’abril del 2011
Reflexions compartides...
Pensant en els altres
http://vimeo.com/12609462
La pràctica professional d'aquest bon mestre, centrada en ensenyar als seus alumnes i alumnes a ser feliços i a superar les dificultats de la vida, emfatitza la importància de generar en el seu alumnat unes fortes relacions d'amistat i d'afecte amb qui conviuen. En aquest documental es mostra com aquest docent atorga un espai rellevant a l'educació emocional. Aquest mestre ensenya als seus alumnes a tenir cura dels altres i crea entre ells i elles forts vincles afectius i un sentiment de col.lectivitat com camí a la felicitat.
En les seves classes aquest mestre estimula la reflexió dels nois i noies sobre ells mateixos,
des de les seves experiències, dels seus actes i de les seves emocions, fent aflorar els seus
sentiments, mostrant-los la seva vulnerabilitat i potenciant els seus punts forts. Aquest mestre empra bona part del temps escolar, el temps necessari, en aquestes qüestions que considera prioritàries i
utilitza l'escriptura sobre els sentiments i les emocions com a eina d'indagació i de creixement personal i del grup..
divendres, 8 d’abril del 2011
La motivació, l'eina del canvi
L’excel•lent xerrada que ens va oferir en Xavier Busquets en obria la porta a la realitat del món empresarial i quines són les seves tendències, cap a on ens dur aquesta realitat. En la senzillesa de les seves explicació, per a neòfits del món empresarial com nosaltres, ens quedà ben palesa el per què del gran èxit de l’empresa que avui dia s’ha sabut adaptar millor a aquesta realitat. Google compleix a la perfecció el saber combinar l’alta complexitat empresarial i l’adaptació a la inestabilitat de l’entorn en que ens movem.
En aquest vídeo de Daniel Pink , podrem trobar una de les raons del per què de l’èxit de Google. Pink en exposa la problemàtica de la fixació funcional com a limitació en el rendiment creatiu, motivat per la pressió a l’obtenció de resultat de cara als incentius. Gràcies a l’experiment del problema de l’espelma de Dunker, i a través de Sam Gluckber , podem demostrar que la motivació per incentius no és igual a rendiment, tot el contrari en la seva majoria de casos. Aquí tenim doncs la paradoxa entre el que la ciència sap i el que l’empresa fa.
Les habilita cognitives, creatives i intuïtives són a hores d’ara capacitat molt més important per a les empreses del segle XXI, que deixen enrere la recompensa i el càstig com a model per a la motivació vers el rendiment.
El desig per fer coses que importen, que ens agradin per què són interessant, giren, segons Pink al voltant de tres eixos: autonomia, mestratge i propòsit. És aquí on veiem que si volem compromís el millor és donar autonomia. Google dona el 20 % del temps de feina al treballador per que facin el que vulguin: en aquests espai de temps d’autonomia es creen la meitat dels productes nous que treu l’empresa...
Iniciem la revolució de l'aprenentatge
dijous, 7 d’abril del 2011
Ken Robinson
Sir Ken Robinson planteja de manera entretinguda i commovedora la necessitat de crear un sistema educatiu que nodreixi la creativitat.
Què és el que valora la nostra societat? Com qualifiquem a les persones: per la seva ocupació, per la seva posició social, pel seu poder, pel seu prestigi, etc.? Què tenim en els nostres caps com la imatge de l'èxit?
Crec que gran part de les nostres possibles respostes està determinada per la cultura de consum, els models que proposen com a desitjables a l'abundància econòmica i material, i l'èmfasi (que arriba a ser obsessiu) en la productivitat i l'eficiència.
Tot això es reflecteix als programes escolars, en la mateixa matrícula i programes d'estudis que ofereixen les institucions educatives. En ocasions ja no es tracta d'impartir coneixement, i molt menys d'impulsar una formació total de l'ésser humà, sinó que el sistema complet es formula d'acord a cert model econòmic on l'humà explica molt poc: L'important és la productivitat i les demandes del mercat. Mentre el tenir recursos materials per viure i el tractar sempre de fer millor les coses tenen la seva importància, les dimensions de l'ésser humà no haurien de ser reduïdes a aquests factors. I és precisament aquesta reducció la que opera quan es deixen de costat els aspectes creatius no productius (en el sentit econòmic) de les persones.
(Realitzat per Annabel Fontanet i Maria Canamassas)
dimarts, 5 d’abril del 2011
ANOTHER BRICK IN THE WALL
dilluns, 4 d’abril del 2011
El Líder resonante y las competencias del liderazgo
A lo largo de la historia hemos visto cómo los grandes líderes han manejado eficazmente las emociones para motivar a sus seguidores, logrando movilizaciones de masas en forma increíble. En este caso nos concretamos a analizar la relevancia que representa para el líder identificarse con su potencial emocional, de tal forma que cuando se da paso a sus emociones estas generan resultados positivos.
Así pues, basándose en una sólida investigación que recoge la experiencia de miles de directivos enfrentados a las situaciones más críticas en el desempeño de sus responsabilidades, y en los datos proporcionados por los últimas descubrimientos de neurología moderna, Goleman, Boyatzis y Mckee; dan forma a una obra focalizada en el liderazgo, basado en la aplicación de la inteligencia emocional y la manera de aprender a ejercerlo.
En su libro "El líder resonante crea más", los autores explican de qué manera el sistema límbico -también llamado cerebro emocional- influye en nuestra vida en mayor medida que la corteza -parte racional del cerebro- y por qué el estado de ánimo de los líderes tienen un efecto tan profundo en las personas a las que lideran. La tarea fundamental del líder es despertar los sentimientos positivos de sus subordinados y ello ocurre cuando un líder produce resonancia o sintonía.
Para Goleman, Boyatzis y McKee la clave del liderazgo resonante se asienta en las competencias de la inteligencia emocional que posean los líderes, es decir, en el modo en que gestionan la relación consigo mismo y con los demás. Explican por qué el liderazgo emocionalmente inteligente alienta la resonancia y, aumenta el rendimiento de personas, equipos y organizaciones. Los autores presentan en el libro un modelo en el que señalan la existencia de cuatro dominios fundamentales de la inteligencia emocional –conciencia de uno mismo, autogestión, conciencia social y gestión de las relaciones- que se divide a su vez en dieciocho competencias.
En el siguiente gráfico presentamos esas competencias del liderazgo en relación a los cuatro dominios mencionados anteriormente.

divendres, 1 d’abril del 2011
El Lideratge a la revista ESCOLA CATALANA
En el nou número d’ESCOLA CATALANA, el primer de l’any, s'aborda la qüestió del lideratge com un element clau per al canvi educatiu, tant a nivell de centres com, en general, de sistema.
Adonar-nos de la importància que té el lideratge als diferents nivells de l’educació (a l’aula, al centre, al sistema); concebre el mestre, el professor/a, com un referent (és a dir, un líder) per als alumnes. Analitzar quins són els reptes importants en aquest àmbit que té pendents el nostre sistema educatiu...
Aqui teniu l'enllaç per poder consultar tots els articles de la revista
http://www.omnium.cat/ca/escola-catalana/lideratge-educatiu_568.html
