diumenge, 10 d’abril del 2011

Reflexions compartides...

Després de dies donant voltes a qüestions diverses sobre el lideratge, sobre el paper del líder, sobre la manera com transmet als altres i les reaccions que provoca, sobre l’estratègia de repensar-lo, de reorientar-lo i fins i tot de treballar-lo... seguim pensant que...

Al cap i a la fi, tot radica en les emocions. Aprendre a viure junts. Aquest és el pilar que reforça el professor Toshiro Kanamori amb els seus alumnes. És aquell esforç que els permet sentir-se bé amb ells mateixos perquè a la vegada fan sentir bé als seus companys. El líder empoderant l’altre, sabent reconèixer també els seus propis errors i tornant a situar la direcció del camí a cada pas que dóna.
Núria Capdevila i Seix

L’educació és la base i el pilar fonamental de qualsevol persona humana. M’ha servit per adonar-me que un líder bo només serà aquell capaç de localitzar i potenciar el talent únic de cadascun. Aquell que lluitarà per deixar “florir” el què passa el nostre voltant i gaudir d’ell; amb els seus avantatges e inconvenients. Perquè està a les nostres mans canviar aquesta concepció. La nostra escola encara genera uniformització, passivitat i conformisme.
Els bons líder seran aquelles persones amb les qui pots ser tu mateix: generacions literàries; equips d'investigadors; bandes roqueres, mestres...: els únics capaços d’acceptar-se i reconèixer mútuament el talent i són capaços de fer-lo créixer junts.
M’agradaria acabar la meva reflexió amb una sentència de Sir Ken Robinson que resumeix molt bé el què entenc per ser un líder a seguir: "Tu tribu sabrá ver en tus fallos la semilla de tus éxitos”.
Maria Canamassas i Reig

Resulta difícil establecer una definición de liderazgo. Existen múltiples, y algunas son más acertadas que otras según el contexto. Sin embargo; todos identificamos a un líder cuando habla o actúa. A mi parecer, el liderazgo más allá de teorías y enfoques, es una manera de hacer las cosas.
Cuando el líder asume responsablemente su vida, vive de acuerdo a sus principios y valores, actúa sinceramente consigo mismo y con los demás, nos muestra su ser más auténtico. Tanto en su vida personal como dentro de la organización, el líder ha de ser auténtico y debe haber coherencia entre su pensamiento y sus acciones. El liderazgo, no puede disociarse de la integridad y debe procurar el bienestar de los demás. El maestro Toshiro Kanamori nos muestra ese liderazgo auténtico, íntegro y sobretodo lleno de amor hacia sus alumnos. Para mí, estas serían las bases del liderazgo que necesitamos, un liderazgo que transforma y trasciende en el tiempo para el beneficio de la humanidad. El liderazgo es una elección!!
“Cuando era niño quería cambiar el mundo, cuando fui joven me di cuenta que tenía que cambiar mi país, de adulto mi familia, y ahora que voy a morir he comprendido que si hubiera cambiado YO, habría cambiado el mundo”.
( Gandhi)
Flor de María Jáuregui Ochoa

Després de totes les aportacions, materials i reflexions sobre la temàtica del lideratge crec que una de les possibles conclusions o idees extretes, podria ser el fet de considerar que en el s XXI el lideratge ha de ser circular, és a dir, tots intervenen i tots tenen opinió i tots treballen.
En el documental “Pensant en els altres” es veu com el professor Toshiro Kanamori educa els nens des d’un ambient de respecte absolut entre els nens, d’empatia. Els hi dona veu i els permet opinar i els hi dona la llibertat necessària per a que desenvolupin la seva individualitat. Això és un lideratge circular...
El gran escriptor alemany Wolfgang Goethe va expressar aquesta idea, que crec que ens pot ajudar com a líders en el camp educatiu: 'Si tratáis a un hombre según lo que es, seguirá siendo lo que es, pero si lo tratáis como si ya fuera lo que debe y puede ser, se convertirá en ese hombre mejor y más grande'.
I la comentada anteriorment de Ghandi va més enllà de tot això i ens fa qüestionar la nostra posició en el món, davant de la vida i les seves decisions…
Annabel Fontanet i Caparrós

A partir de totes les reflexions que hem pogut tenir i madurar amb els articles, les pel·lícules i infinitat d’aspectes més en aquest blog, crec que el concepte de lideratge hi ha moltes persones que el mal entenen o que donen per suposat que un bon líder és qui sap manar. Sí, ha de saber manar, però també moltes coses més que formen part de les emocions de cada persona amb qui treballes.
En aquest vídeo es pot observar la figura del professor Toshiro Kanamori que té el paper de líder, però partint de les emocions dels alumnes i de les seves pròpies. I el més important que ell com a professor fa que els alumnes siguin els protagonistes amb un respecte màxim cap a ells. Així és com actua un bon líder.
Laura Matías i Hernando

Un vegada fent la valoració de tot allò que hem reflexionat durant la realització del blog, es pot definir amb més profunditat el terme líder i lideratge. Ara per ara, entenem la figura de líder des de moltes vessants diferents i no com a una persona que treballa per sobre de la resta de l’equip. Una mirada de complicitat, d’empatia i de saber fer i estar amb l’equip per realitzar un guiatge efectiu.
Tan el blog com aquest vídeo del professor Toshiro Kanamori són exemples de bones reflexions i treballades amb profunditat per poder arribar a una definició clara del lideratge, allò que ho tenim present durant el dia a dia.
Núria Núñez i López

Fugir del terme líder per endinsar-se en la concepció de lideratge, amb totes les seves besants més transgressores, cap a “organitzacions” que aprenen. Al meu entendre la figura del líder s’esvaeix ara per donar lloc a “la communityship” on les emocions, la creativitat, la motivació, l’empatia, l’estima, la companyonia, l’esforç, el diàleg, el conflicte, la sostenibilitat, les xarxes...; esdevenen eixos imprescindibles per el creixement individual i col·lectiu.
“Va adonar-se que en moure una sola ploma de l’extrem de l’ala una fricció de centímetres, originava una corba suau i extensa a gran velocitat.....Quan sàpiguen, el Descobriment, pensà, es tornaran boigs d’alegria. Quin altre estímul no te ara la vida!....Podrem ésser lliures!
...
- Joan Salvador Gavina! Posa’t al centre!...Posar-se al centre només volia dir una gran vergonya o un gran honor.... però jo no vull honors. No tinc desig de ser cabdill. Només vull compartir el que he trobat, i mostrar aquests nous camins que tenim damunt nostre...Posa’t al Centre per la teva Vergonya davant la mirada dels teus semblants...per la teva irresponsabilitat temerària..., en violar la dignitat i la tradició....-Irresponsabilitat? Germans meus! Durat mil anys hem anat a les palpentes darrera els cap dels peixos, però ara tenim una raó per viure; per aprendre; per descobrir; per ésser lliures!
...
...Joan, és que tu ets una gavina com n’hi ha poques...ara nosaltres , evidentment: elegim el nostre futur mitjançant el que hem après en aquest d’ara. No aprenguis res, i el proper món serà igual que aquets, amb les mateixes limitacions i llasts de plom per superar.
...
- Pobre Pau, No et creguis el que els teus ulls et diuen. Tot el que et mostren és limitació. Mira amb el teu enteniment, descobreix el que saps, i trobaràs la manera de volar.”
“Joan Salvador Gavina” Richard Bach
Lluís Cumellas i Ruíz

Pensant en els altres

Aqui us deixem l'enllaç per visualitzar el documental "Pensant en els altres" (Japó 2002)
http://vimeo.com/12609462



Narra com un mestre educa els seus alumnes i alumnes de 4t de Primària a l'escola pública (Minami Kodatsuno) de Kanazawa, ciutat japonesa d'uns 8.000 habitants. És un reportatge que va ser rodat durant tot un curs escolar, l'any 2002, filmant les classes impartides per Toshiro Kanamori, mestre japonès amb 30 anys d'experiència docent.
La pràctica professional d'aquest bon mestre, centrada en ensenyar als seus alumnes i alumnes a ser feliços i a superar les dificultats de la vida, emfatitza la importància de generar en el seu alumnat unes fortes relacions d'amistat i d'afecte amb qui conviuen. En aquest documental es mostra com aquest docent atorga un espai rellevant a l'educació emocional. 
Aquest mestre ensenya als seus alumnes a tenir cura dels altres i crea entre ells i elles forts vincles afectius i un sentiment de col.lectivitat com camí a la felicitat.
En les seves classes aquest mestre estimula la reflexió dels nois i noies sobre ells mateixos,
des de les seves experiències, dels seus actes i de les seves emocions, fent aflorar els seus
sentiments, mostrant-los la seva vulnerabilitat i potenciant els seus punts forts. 
Aquest mestre empra bona part del temps escolar, el temps necessari, en aquestes qüestions que considera prioritàries i
utilitza l'escriptura sobre els sentiments i les emocions com a eina d'indagació i de creixement personal i del grup..



divendres, 8 d’abril del 2011

La motivació, l'eina del canvi

L’excel•lent xerrada que ens va oferir en Xavier Busquets en obria la porta a la realitat del món empresarial i quines són les seves tendències, cap a on ens dur aquesta realitat. En la senzillesa de les seves explicació, per a neòfits del món empresarial com nosaltres, ens quedà ben palesa el per què del gran èxit de l’empresa que avui dia s’ha sabut adaptar millor a aquesta realitat. Google compleix a la perfecció el saber combinar l’alta complexitat empresarial i l’adaptació a la inestabilitat de l’entorn en que ens movem.



PART 1


PART 2

En aquest vídeo de Daniel Pink , podrem trobar una de les raons del per què de l’èxit de Google. Pink en exposa la problemàtica de la fixació funcional com a limitació en el rendiment creatiu, motivat per la pressió a l’obtenció de resultat de cara als incentius. Gràcies a l’experiment del problema de l’espelma de Dunker, i a través de Sam Gluckber , podem demostrar que la motivació per incentius no és igual a rendiment, tot el contrari en la seva majoria de casos. Aquí tenim doncs la paradoxa entre el que la ciència sap i el que l’empresa fa.

Les habilita cognitives, creatives i intuïtives són a hores d’ara capacitat molt més important per a les empreses del segle XXI, que deixen enrere la recompensa i el càstig com a model per a la motivació vers el rendiment.

El desig per fer coses que importen, que ens agradin per què són interessant, giren, segons Pink al voltant de tres eixos: autonomia, mestratge i propòsit. És aquí on veiem que si volem compromís el millor és donar autonomia. Google dona el 20 % del temps de feina al treballador per que facin el que vulguin: en aquests espai de temps d’autonomia es creen la meitat dels productes nous que treu l’empresa...

Iniciem la revolució de l'aprenentatge



Ken Robinson en aquesta conferència per TED, ens planteja algunes qüestions transcendentals. Ell divideix al món en dos tipus de persones: - Les que no gaudeixen el que fan i simplement passen les seves vides acostumant-se, que no senten plaure pel que fan i viuen sofrint. - I les que estimen el que fan i no s'imaginen fent una altra cosa, perquè el que fan és el reflex del seu ser més autèntic. De quin costat ens posicionem quan pensem en la nostra vida personal i professional?
També critica el model educatiu dient que l'educació allunya a moltes persones dels seus talents naturals i que les comunitats humanes en les quals vivim, depenen d'una gran diversitat de talents. Compara l'educació amb un plat de menjar ràpid i estandarditzada i acusa a l'escola de no alimentar l'esperit i la passió provocant la deserció escolar. És que per aventura no podem servir un plat de menjar original i selecta pròpi d'un restaurant amb estrella michelín?

"El compromís amb el lideratge sostenible ha de portar-nos més enllà de la microgestió i l'estandardització [...] aprèn de la diversitat[...] no desgasta a les persones[...]" (Andy Hargreaves i Dean Fink, 2008).

Així doncs cal passar d'un model educatiu basat en la linealitat, la conformitat i l'agrupació de persones a aquell que crei les condicions per tal que deixi que cada persona pugui descobrir i propiciar el seu talent.

(Realitzat per Maria Canamassas i Flor Jáuregui)

dijous, 7 d’abril del 2011

Ken Robinson






PART 1


PART 2

Sir Ken Robinson planteja de manera entretinguda i commovedora la necessitat de crear un sistema educatiu que nodreixi la creativitat.

Què és el que valora la nostra societat? Com qualifiquem a les persones: per la seva ocupació, per la seva posició social, pel seu poder, pel seu prestigi, etc.? Què tenim en els nostres caps com la imatge de l'èxit?

Crec que gran part de les nostres possibles respostes està determinada per la cultura de consum, els models que proposen com a desitjables a l'abundància econòmica i material, i l'èmfasi (que arriba a ser obsessiu) en la productivitat i l'eficiència.

Tot això es reflecteix als programes escolars, en la mateixa matrícula i programes d'estudis que ofereixen les institucions educatives. En ocasions ja no es tracta d'impartir coneixement, i molt menys d'impulsar una formació total de l'ésser humà, sinó que el sistema complet es formula d'acord a cert model econòmic on l'humà explica molt poc: L'important és la productivitat i les demandes del mercat. Mentre el tenir recursos materials per viure i el tractar sempre de fer millor les coses tenen la seva importància, les dimensions de l'ésser humà no haurien de ser reduïdes a aquests factors. I és precisament aquesta reducció la que opera quan es deixen de costat els aspectes creatius no productius (en el sentit econòmic) de les persones.

(Realitzat per Annabel Fontanet i Maria Canamassas)

dimarts, 5 d’abril del 2011

ANOTHER BRICK IN THE WALL

Només un petit apunt sobre la realitat de l’ensenyament als 50. Aquest vídeo, ens aboca la problemàtica sobre la figura del líder en l'educació formal a les aules, entesa com a “educare” i ens allunya de les possibilitats del “educere”. “Another brick in the Wall” esdevingué un referent de provocació i un himne de protesta entre els estudiants negres contra l’apartheid fins al punt de ser prohibida oficialment.

dilluns, 4 d’abril del 2011

El Líder resonante y las competencias del liderazgo

A lo largo de la historia hemos visto cómo los grandes líderes han manejado eficazmente las emociones para motivar a sus seguidores, logrando movilizaciones de masas en forma increíble. En este caso nos concretamos a analizar la relevancia que representa para el líder identificarse con su potencial emocional, de tal forma que cuando se da paso a sus emociones estas generan resultados positivos.

Así pues, basándose en una sólida investigación que recoge la experiencia de miles de directivos enfrentados a las situaciones más críticas en el desempeño de sus responsabilidades, y en los datos proporcionados por los últimas descubrimientos de neurología moderna, Goleman, Boyatzis y Mckee; dan forma a una obra focalizada en el liderazgo, basado en la aplicación de la inteligencia emocional y la manera de aprender a ejercerlo.

En su libro "El líder resonante crea más", los autores explican de qué manera el sistema límbico -también llamado cerebro emocional- influye en nuestra vida en mayor medida que la corteza -parte racional del cerebro- y por qué el estado de ánimo de los líderes tienen un efecto tan profundo en las personas a las que lideran. La tarea fundamental del líder es despertar los sentimientos positivos de sus subordinados y ello ocurre cuando un líder produce resonancia o sintonía.

Para Goleman, Boyatzis y McKee la clave del liderazgo resonante se asienta en las competencias de la inteligencia emocional que posean los líderes, es decir, en el modo en que gestionan la relación consigo mismo y con los demás. Explican por qué el liderazgo emocionalmente inteligente alienta la resonancia y, aumenta el rendimiento de personas, equipos y organizaciones. Los autores presentan en el libro un modelo en el que señalan la existencia de cuatro dominios fundamentales de la inteligencia emocional –conciencia de uno mismo, autogestión, conciencia social y gestión de las relaciones- que se divide a su vez en dieciocho competencias.

En el siguiente gráfico presentamos esas competencias del liderazgo en relación a los cuatro dominios mencionados anteriormente.


Fuente: "El líder resonante crea más" de Daniel Goleman, Richard Boyatzis y Annie McKee. Ed. Debolsillo 2010


divendres, 1 d’abril del 2011

El Lideratge a la revista ESCOLA CATALANA




En el nou número d’ESCOLA CATALANA, el primer de l’any, s'aborda la qüestió del lideratge com un element clau per al canvi educatiu, tant a nivell de centres com, en general, de sistema.
Adonar-nos de la importància que té el lideratge als diferents nivells de l’educació (a l’aula, al centre, al sistema); concebre el mestre, el professor/a, com un referent (és a dir, un líder) per als alumnes. Analitzar quins són els reptes importants en aquest àmbit que té pendents el nostre sistema educatiu... 



Aqui teniu l'enllaç per poder consultar tots els articles de la revista
http://www.omnium.cat/ca/escola-catalana/lideratge-educatiu_568.html